Intervenció davant les necessitats educatives per millorar l’experiència educativa dels mateixos, col·laboració en el desenvolupament de les competències, intervenció en l’aplicació de les mesures necessàries per evitar els possibles problemes en l’experiència educativa, formació i assessorament familiar per aconseguir models educatius familiars eficients.
Límits i conseqüències adequades a la conducta de l’infant o adolescent.
Com actuar en funció de la problemàtica.
Per poder ser lliure, una persona necessita desenvolupar una disciplina interna, que neix de la pròpia elecció i no de la submissió i per això cal que es produeixi el desenvolupament de la voluntat.
Els límits no poden ser arbitraris, han de tenir sentit de manera que puguem explicar fàcilment a un nen / una nena que un límit hi és per seguretat o per respecte.
Enunciem els límits en positiu, donant així la informació del que sí es pot fer i obviant el que no es pot fer (ex: no saltis a la butaca – si necessites saltar, fes-ho a terra).
Les conseqüències naturals són més efectives i apropiades que les amenaces. Ex: si no reculls les joguines no anirem a l’aniversari de la teva amiga – si no reculls les joguines se’ns farà tard i no arribarem a l’aniversari de la teva amiga.
El diàleg ens proporciona una eina útil i positiva d’aprenentatge i desenvolupament. Els nens / les nenes se sentiran part de la solució, en lloc de la causa del problema. I tindran (amb la pràctica), la capacitat per evitar aquesta situació que els fa sentir malament i comportar-se de manera inadequada. També adquiriran els recursos necessaris per a evitar-la i la motivació adequada.