Aquests trastorns es caracteritzen per un rendiment acadèmic substancialment per sota de l’esperat donada l’edat cronològica de l’infant / a, la mesura de la seva intel·ligència i un ensenyament apropiada a la seva edat.
Els trastorns específics inclosos en aquest apartat són: trastorn de la lectura, trastorn de el càlcul, trastorn de l’expressió escrita i trastorn de l’aprenentatge no especificat.
Es tracta de trastorns el tractament requereix un diagnòstic ajustat i la col·laboració de la família i l’escola amb el / la terapeuta.
No existeix una definició universalment acceptada del que són les Altes Capacitats. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) considera que una persona és “superdotada” quan el seu quocient intel·lectual és igual o superior a 130. No obstant això, els tests d’intel·ligència no són exactes i avui en dia els especialistes en el diagnòstic de l’Alta capacitat no tenen en compte únicament aquesta dada, ja que no creuen que hi hagi un punt de tall igual per a tothom. Per això, valoren aquesta mesura (el CI) com un indicador més, donant lloc a una avaluació multidimensional (no només psicomètrica), que té en compte altres indicadors quantitatius i qualitatius com són la creativitat, l’estil d’aprenentatge, el desenvolupament evolutiu i altres característiques pròpies de l’alta capacitat.
L’assetjament és qualsevol forma de maltractament psicològic, verbal o físic que es dóna entre escolars de forma reiterada al llarg d’un temps determinat.
Símptomes per detectar un possible assetjament:
- Arriba a casa amb roba deteriorada, manca de material, ferides …
- Cercar excuses per no anar a l’escola.
- Evita la relació amb els companys / es.
- No vol anar a festes d’aniversari, excursions, sortides escolars …
- S’aïlla a la seva habitació.
- Plora amb facilitat sense motiu aparent.
- Té vòmits i nàusees al matí.
- Ens diu que “no valem per a res”.
- Es mossega les ungles.
- Té por d’anar a l’escola.
- Està nerviós / a i intranquil / a.
- Relata situacions d’assetjament que li han passat a un altre / a nen / a.
- Es preocupa en excés per la seva seguretat o per la dels membres de la seva família.
- No vol anar a classe de gimnàstica.
- Té atacs de ràbia desproporcionats.
- No pot explicar el que li passa ni nomenar al seu agressor.
- Té la sensació de perill imminent.
- Té ansietat o angoixa i no pot concentrar-se.
- Parla de “sortir del mig” per resoldre tot.
- El preocupa ser acusat / a falsament.
És un procés d’ajuda i acompanyament, a partir de el coneixement de la persona a nivell intel·lectual i personal, amb l’objectiu de potenciar el seu ple desenvolupament i les seves capacitats, amb acceptació de les seves limitacions. D’aquesta manera augmentarà la seva satisfacció present i futura.