Psicologia Sanitària Adults: Alimentació

Contenido del acordeón

El trastorn se sol iniciar entre els 14 i els 18 anys, encara que en els últims temps està descendent l’edat d’inici.

La persona amb anorèxia experimenta una intensa por a l’augment de pes, encara que aquest disminueix cada vegada més i d’una manera alarmant. Es produeix una distorsió de la imatge corporal, amb la qual cosa qui el pateix se sent obligat a mantenir la dieta. La seva autoestima està essencialment condicionada a l’opinió sobre el seu cos.

La persona amb anorèxia té, en general, una personalitat exigent i controladora associada a la por a l’avaluació dels altres. Nega pràcticament sempre la pèrdua de pes, per molt evident que sigui, i no sol tenir consciència de la malaltia.

Aquesta mala nutrició arriba a produir alteracions, símptomes i trastorns molt greus, com hipotensió, alteracions de la pell, caiguda de cabells, trastorns gastrointestinals, símptomes d’ansietat, depressió, tristesa, obsessió per l’aliment i trastorns hormonals com l’amenorrea (absència de menstruació en dones).

Contenido del acordeón

És un trastorn mental i de comportament que sol tenir l’arrel en la manca d’autoestima, excessiva autoexigència o poca tolerància a la frustració.

Generalment ve precedida de nombroses dietes sense control mèdic. La restricció alimentària porta a un fort estat d’ansietat i de la necessitat d’ingerir grans quantitats d’aliments.
La persona malalta té dificultat per controlar els impulsos, la qual cosa el porta a ingerir d’amagat grans quantitats d’aliments. Els consegüents sentiments de culpa i vergonya l’obliguen a fer una purgació (vòmits autoinduïts, abús de laxants o diürètics), a mantenir dietes estrictes o fer un excessiu exercici per contrarestar els efectes de la ingesta desmesurada.

Per norma general el pes és normal, fins i tot elevat, cosa que dificulta detectar la malaltia.

Els símptomes més freqüents són menjar compulsivament i d’amagat, una excessiva preocupació relacionada amb el menjar i amb el pes, conductes per compensar la ingesta excessiva, erosió de l’esmalt dental i els canvis de caràcter: depressió, tristesa, culpa, odi cap a un mateix.