El Trastorn d’Ansietat per Separació (TAS) és un trastorn d’ansietat en el qual s’experimenta ansietat excessiva pel que fa a la separació de la llar i / o de les persones amb les que té un fort vincle emocional (mare, pare, cuidadora. ..). És més comú en nadons i nens / es petits / es, generalment entre les edats de sis mesos a tres anys, encara que pot manifestar-se patològicament en nens / es majors, adolescents i adults / es.
El TAS pot causar efectes negatius significatius dins de les àrees del funcionament social i emocional, la vida familiar i la salut física.
Es pot definir com la dificultat que presenten alguns / es nens / es per a comunicar-se verbalment en els entorns i situacions socials poc familiars i / o amb persones poc conegudes.
Aquests / es nens / es tenen una competència lingüística i comunicativa ajustada a la seva edat, però aquesta bona competència no es posa en pràctica en determinats ambients i determinades persones.
El mutisme selectiu pot implicar sofriment personal, a més d’importants problemes d’adaptació al entorn. Pot mediatitzar el desenvolupament afectiu-emocional i repercutir negativament, sempre en funció de la seva gravetat i del grau de generalització del rebuig a parlar, en el desenvolupament social, personal i acadèmic.
A més de les característiques pròpies de l’mutisme, aquests / es nens / es solen presentar timidesa, retraïment social, dependència, perfeccionisme, etc., que poden aguditzar el problema o contribuir a la seva consolidació.
En determinades etapes evolutives del infant és normal que aquest manifesti pors, i no tenen res de preocupant. Al contrari: l’ajuden en el desenvolupament de les habilitats d’afrontament futures.
Quan aquestes pors apareixen o persisteixen en etapes evolutives no corresponents, és quan convé demanar ajuda o intervenir.
Quan les sensacions de malestar són prèvies a estímuls, reals o imaginaris, i s’associen a situacions poc definides, difoses, és quan parlem d’ansietat. En un estat d’ansietat es generen un conjunt de respostes emocionals que permeten l’organisme reaccionar davant d’una situació de perill. Des d’aquesta perspectiva l’ansietat seria una resposta necessària i adaptativa.
La fòbia és una forma especial de por que es caracteritza per ser desproporcionada en funció de la situació que la desencadena, és irracional, involuntària, de llarga durada, interfereix en la vida quotidiana de la persona i provoca l’aparició de respostes d’evitació respecte a la situació o al estímul temut.