La discapacitat intel·lectual es refereix a limitacions substancials en el funcionament actual.
Es caracteritza per un funcionament intel·lectual significativament inferior a la mitjana, que coexisteix juntament amb limitacions en dues o més de les següents àrees d’habilitats d’adaptació:
Comunicació.
Cura propis.
Vida a casa.
Habilitats socials.
Ús de la comunitat.
Autodirecció.
Salut i seguretat.
Continguts escolars funcionals.
Oci i treball.
El retard mental s’ha de manifestar abans dels 18 anys d’edat.
La realitat d’aquest trastorn és molt diversa. Podríem dir que el denominador comú d’aquests trastorns és la dificultat que presenten aquestes persones en les relacions socials, encara que el grau d’afectació pot variar molt segons el cas.. Per tant, depenent del tipus d’afectació, les intervencions poden arribar a ser des de intentar desenvolupar un mínim de llenguatge, a millorar les habilitats socials en general.
El TDAH és un trastorn d’origen neurobiològic que s’inicia en la infància i es caracteritza per tres símptomes fonamentals:
- Dificultats per a l’atenció i la concentració.
- Impulsivitat
- Hiperactivitat
Aquesta simptomatologia pot comportar problemes o dificultats d’aprenentatge, llenguatge, comportament, relació, autoestima …
S’ha d’identificar si es presenten amb predomini d’hiperactivitat i impulsivitat o signes combinats
- DISLÈXIA:
És un trastorn específic de l’aprenentatge amb dificultat en lectura i en l’expressió escrita.
Per realitzar aquesta valoració ha de presentar al menys un dels següents símptomes, que han persistit almenys durant 6 mesos.
1- Lectura de paraules imprecisa o lenta.
2- Dificultats per comprendre el significat del que llegeix.
3- Dificultats ortogràfiques en referència a la manca de precisió.
4- Dificultats en l’expressió escrita (errors gramaticals o de puntuació, mala organització d’idees …).
També les aptituds acadèmiques poden estar afectades significativament interferint negativament en el rendiment escolar, laboral o de la vida quotidiana.
Tot i que la dislèxia no té curació, l’avaluació i intervenció primerenques proporciona uns resultats positius. El que permet a la persona tenir un ple desenvolupament, acadèmic i personal.
Hi ha diversos nivells de gravetat de la dislèxia: lleu, moderat o greu.
- DISCALCÙLIA:
Es tracta d’una dificultat per comprendre i realitzar càlculs matemàtics. El terme es refereix a un ampli rang de problemes relacionats amb l’aprenentatge de les habilitats matemàtiques o aritmètiques. No hi ha una única forma de trastorn del aprenentatge de les matemàtiques i les dificultats que es presenten varien de persona a persona i afecten de manera diferent en cada moment de l’cicle vital de les persones.
Afecta un important percentatge de la població infantil (entre el 3% i el 6%), és una discapacitat relativament poc coneguda i per desgràcia aquesta anomalia gairebé mai es diagnostica ni es tracta adequadament.
- DISGRAFIA:
És un trastorn de l’escriptura que afecta la forma o el contingut. El manifesten nens / es que no presenten problemes intel·lectuals, neurològics, sensorials, motors, afectius o socials.
Com a característiques disgràfiques, assenyalen dos tipus de símptomes relacionats:
Signes secundaris globals: comprenen la postura inadequada, suport incorrecte del instrument (llapis, bolígraf, etc.), dolenta pressió de el mateix o velocitat d’escriptura excessivament ràpida o lenta.
Símptomes específics: posen la seva atenció en elements del propi grafisme com la grandària de les lletres, lletres inclinades, deformes, excessiu espaiat entre lletres o molt apinyades, enllaços indeguts entre grafemes, lletres irreconeixibles i, en definitiva, text de difícil comprensió.
- TANV:
El trastorn d’aprenentatge no verbal (TANV) o trastorn procedimental és un trastorn de base neurobiològica que es caracteritza per una disfunció específica en les habilitats motrius, de coordinació, visoespacials / visoconstructives i per dificultats en les relacions socials, en subjectes amb una intel·ligència general i habilitats lingüístiques òptimes.
En la infància, presenten alteracions en la psicomotricitat i en tasques de dibuix, plàstica i càlcul; en l’edat adulta, presenten dificultats per establir relacions familiars, d’amistat i de parella, problemes en la convivència, en l’autonomia personal i en el rendiment laboral.
Sovint hi ha una alta predisposició a patir problemes psicològics (afectius, emocionals, socials) com a conseqüència del gran impacte de l’trastorn en la vida de la persona afectada.
- TEL:
El trastorn específic de l’llenguatge (TEL), és un trastorn de la comunicació que interfereix en el desenvolupament de les habilitats del llenguatge en nens / es que no tenen pèrdua d’audició o discapacitat intel·lectual. Pot afectar la parla, la capacitat per escoltar, la lectura i l’escriptura.
També se li coneix com trastorn del desenvolupament del llenguatge, retard del llenguatge o disfàsia del desenvolupament. És un dels trastorns de desenvolupament més freqüents. En general, els efectes d’aquest trastorn continuen en l’edat adulta.
Les obsessions són pensaments constants, repetitius i desagradables que causen temor o ansietat en els nens, pel seu caràcter persistent. Entre les obsessions més comuns hi ha la preocupació extrema a posar-se malalts, por a morir, o que un ésser estimat es mori, accions repetitives, perfeccionisme en excés …
El tic és una vocalització o un moviment motor sobtat, ràpid, recurrent, no rítmic i estereotipat. S’experimenta com incontrolable, però pot suprimir durant períodes de temps variable. Totes les formes de tics poden augmentar per estrès i atenuar durant activitats absorbents. Habitualment, els tics disminueixen de manera significativa durant el son.
És convenient que sigui un especialista qui avaluï la magnitud de la problemàtica i proposi quin tipus d’intervenció convé realitzar. Amb ajuda psicològica es solen obtenir bons resultats.