Es caracteritza per la presència de dificultats en l’adquisició dels diferents components del llenguatge.
Les característiques d’aquest retard són:
- És homogeni en tots els components, però està més afectada l’expressió, sobretot la fonologia i la semàntica.
- L’accés al llenguatge oral s’inicia a una edat més tardana.
- El desenvolupament segueix les fites evolutives normatives.
A. Dificultats persistents en l’adquisició i ús del llenguatge en totes les seves modalitats (és a dir, parlat, escrit, llenguatge de signes o altre) a causa de deficiències de la comprensió o la producció que inclou el següent:
1. Vocabulario reduït.
2. Estructura gramatical limitada.
3. Deteriorament del discurs.
B. Les capacitats de llenguatge estan notablement i des d’un punt de vista quantificable per sota del que s’esperava per a l’edat, el que produeix limitacions funcionals en la comunicació eficaç, la participació social, els èxits acadèmics o l’exercici laboral, de manera individual o en qualsevol combinació.
C. L’inici dels símptomes es produeix en les primeres fases del període de desenvolupament.
D. Les dificultats no es poden atribuir a un deteriorament auditiu o sensorial d’un altre tipus, a una disfunció motora o a una altra afecció mèdica o neurològica i no s’explica millor per discapacitat intel·lectual (trastorn del desenvolupament intel·lectual) o retard global de desenvolupament.
És la incapacitat o dificultat per organitzar els moviments que necessiten una certa coordinació.
En el cas de la parla, les persones que la pateixen saben el que volen dir, però són incapaços de controlar els músculs que necessiten per fer-ho. El problema afecta tant la producció dels sons com la seqüenciació dels mateixos.
És un trastorn o alteració del llenguatge expressiu i / o comprensiu, provocat per una lesió focal en l’escorça cerebral, produït un cop que s’ha adquirit el llenguatge.
Segons la localització de la lesió, les afàsies poden ser:
- Afàsia de Broca (motora): la lesió es situa en el lòbul frontal. La persona afectada presenta una parla lenta i laboriosa, encara que amb bona comprensió.
- Afàsia de Wernicke (sensorial): la lesió es situa en el lòbul temporal. Es caracteritza per presentar una parla fluïda pel que fa a l’emissió de paraules, però buides de contingut. A més hi ha una alteració de la comprensió.
- Afàsia Global: la lesió afecta àrees motores i sensorials. Per tant té símptomes de totes dues afàsies.
S’anomena hipoacúsia a la incapacitat de sentir normalment, qualsevol que sigui el grau de la mateixa. L’oïda funciona adequadament per percebre les freqüències. En termes de l’audiometria, una audició normal és aquella en què tots els sons estudiats (aeris i ossis) es troben entre 0 i 20 dB.
Hi ha tres tipus d’hipoacúsia:
- Hipoacúsia de conducció: és aquella en què els sons tenen problemes per seguir per via normal (oïda externa i mitjana) i per tant hi ha una pèrdua auditiva major de 20 dB. L’estímul vibrador ossi és normal, ja que l’oïda interna és normal. Solen ser provocades per alteracions nasofaríngies (problemes d’amígdales o adenoides), infeccions i otitis cròniques.
- Hipoacúsia neurosensorial: existeix una alteració en l’oïda interna. El so arriba, però el nervi no el tradueix en impulsos nerviosos perquè el cervell pugui descodificar. Les causes principals són la meningeoencefalitis i la rubèola.
- Hipoacúsia mixta: es tracta d’una deficiència tant en la transmissió com en la percepció del so.