Quan un nen presenta la maduresa necessària i suficient per controlar els seus esfínters però aquest control no s’aconsegueix i continua orinant de forma voluntària o involuntària al llit oa la roba, diem que pateix enuresi.
Pot tenir diferents orígens (biològic o psicosocial) i el tractament estarà en funció d’aquests.
En la majoria de nens el problema es pot resoldre espontàniament, però és un assumpte que no s’ha d’ignorar. El psicòleg veurà la conveniència d’una teràpia, ja que si el problema no es tracta de forma adequada pot afectar emocionalment a l’infant.
Quan un nen, que per la seva edat o desenvolupament evolutiu ja hauria de tenir control rectal, defeca de forma repetida i en llocs inadequats, voluntària o involuntàriament. S’exclouran els nens que presenten una malaltia orgànica que expliqui aquestes situacions.
A l’igual que l’enuresi, la encopresi pot tenir diferents orígens i el tractament estarà en funció d’aquests.
És aconsellable l’ajuda psicològica ja que pot danyar l’autoestima de l’infant. Amb la teràpia adequada té un bon pronòstic.