Logopèdia Infantil: Trastorns de la Parla

Contenido del acordeón

Les dislàlies són les errors en la producció dels fonemes de la parla, quan la causa és funcional i no orgànica. És a dir, el / la pacient no presenta cap patologia estructural dels òrgans bucofonatoris.

Les manifestacions més comunes són:

  • Substitució d’un fonema per un altre.
  • Omissió del fonema.
  • Distorsió.
  • Assimilació.

Les causes d’aquests errors poden ser:

  • Dificultat pràxica en la precisió, en la combinació o en la seqüenciació dels moviments articulatoris.
  • Una dificultat discriminativa dels patrons fonològics o els sons que caracteritzen els fonemes i els diferencien entre si.
  • Un trastorn afectiu o emocional, principalment caracteritzat per la persistència d’una actitud pròpia d’un nen / a més petit / a.

Tipus de dislàlia:

  • Dislàlia evolutiva o fisiològica: Hi ha una fase en el desenvolupament de l’llenguatge en la qual el nen / la nena no articula o distorsiona alguns fonemes. Normalment desapareixen amb el temps.
  • Dislàlia audiógena: La seva causa és una deficiència auditiva. El nen / la nena que presenta problemàtica en l’audició no articula correctament, i confondrà fonemes que tinguin alguna semblança, al no posseir una correcta discriminació auditiva.
  • Dislàlia orgànica: Són les alteracions de tipus orgànic de l’articulació. Aquestes reben el nom de disàrtries (si es troben afectats els centres neuronals cerebrals); o disglòssies (si hi ha malformació dels òrgans bucofonatoris.)
  • Dislàlia funcional: És l’alteració de l’articulació produïda per un mal funcionament dels òrgans articulatoris. El nen / la nena amb dislàlia funcional no empra correctament els òrgans a l’hora d’articular un fonema malgrat no existir cap causa de tipus orgànic.
Contenido del acordeón

La tartamudesa o disfèmia és un trastorn de la comunicació que es caracteritza per interrupcions involuntàries de la parla degudes a una sèrie d’alteracions com repeticions de sons, paraules o frases, prolongacions de sons, bloquejos o pauses inadequades en el discurs, que es poden acompanyar de tensió muscular, por i estrès. La tartamudesa pot produir efectes psicològics derivats de l’alteració del estat d’ànim de l’infant i de problemàtiques en la relació social. Les investigacions apunten que l’origen del problema es deu a múltiples factors que fan referència a aspectes fisiològics, genètics, ambientals, lingüístics i psicològics. Serà el professional qui determini la font principal del problema i el tractament més adequat a seguir.

Contenido del acordeón

La taquilàlia correspon a una forma precipitada i atropellada de parlar, que de vegades pot arribar a una descoordinació fonorespiratòria, desfiguració dels aspectes fonètics (amb freqüència desagradables per a l’oient) i omissions de fonemes i síl·labes sobretot en posició final; el que fa que la parla pugui ser inintel·ligible.

La persona taquilálica o taquifémica és, en general, poc conscient d’aquestes característiques o adquireix aquesta consciència a través de les queixes dels seus interlocutors.

La taquilàlia o taquifemia és compatible amb un nivell normal o excel·lent del llenguatge, però s’observa també en nens amb deficiència mental. També s’ha relacionat a certes característiques de personalitat, com excitabilitat o impulsivitat.

Contenido del acordeón

La disglòssia és un trastorn en l’articulació dels fonemes deguda a una malformació en els òrgans bucofonatoris. Les causes d’aquesta poden ser:

  • Malformacions congènites craniofacials.
  • Trastorns de creixement.
  • Anomalies adquirides com a conseqüència de lesions en l’estructura orofacial o d’estirpacions quirúrgiques.

Alguns dels trastorns de la disglòssia són: la fissura palatina, el llavi leporí, la glosectomia, la maloclusió dental, el vel de paladar llarg, deglució atípica, fre lingual curt, prognatisme, etc.

Contenido del acordeón

És l’alteració en el ritme de la paraula com a conseqüència d’una disminució o increment gran en la velocitat de la parla. Alguns autors la inclouen dins de les disfemias.

Contenido del acordeón

És un trastorn en l’articulació dels fonemes produït per una afectació dels centres neuronals cerebrals.

Qualsevol moviment muscular dels òrgans bucofonatoris està afectat i els símptomes que presenta durant la conversa apareixen també en emissions més automàtiques, com comptar o recitar.

Els tipus de disàrtria són:

  • Disàrtria flàccida: per una alteració de la motoneurona inferior.
  • Alteració del moviment voluntari, automàtic i reflex, produint flacciditat i paràlisi amb disminució dels reflexos d’estirament muscular.
  • Disàrtria espàstica: ve donada per una alteració de la motoneurona superior. Les lesions ocasionen debilitat i espasticitat en el costat del cos contralateral al còrtex lesionat, que predomina en els músculs distals de les extremitats, llengua i llavis. L’espasticitat es reconeix per una peculiar resistència al moviment passiu d’un grup muscular.
  • Disàrtria atàxica: ve donada per trastorns cerebel·losos. L’afectació de la parla sol presentar coincidint amb lesions cerebel·losas bilaterals o generalitzades. Els músculs implicats en la parla es troben hipotònics. Els moviments són lents i inadequats en la força, extensió, durada i direcció.