Al Gabinet de Psicologia i Logopèdia CDIT (Centre de Diagnòstic i Tractament) estam especialitzats en l'avaluació i el tractament de problemes emocionals, conductuals, de llenguatge i d'aprenentatge. Llegiu-ne més...

boto-pr.conducta bot-ansietat-i-depr boto-prob.lleng boto-pr.acad boto-assessorament

Disfèmia

La disfèmia fa referència a una forma de parlar interrompuda per una sèrie d’alteracions com repeticions de sons, paraules o frases, prolongació de sons, bloquejos o pauses inadequades en el discurs. Aquestes dificultats apareixen en la parla d’una manera involuntària i amb una freqüència inusual.

També és característic del trastorn que aquestes alteracions es presentin de forma variable.

En el nin o la nina pot influir la conversa o l’emoció que senti en aquell moment. Les situacions que siguin més demandants o exigents per ell/a poden augmentar les seves dificultats. Les que transmeten relaxació o tranquil·litat incideixen en la disminució de les errades.

2. Disfemia o tartamudesa

 

 

Tipus de disfèmia

Tartamudesa clònica (stuttering): es tracta de repeticions més o menys llargues de fonemes, especialment del primer, a vegades amb emissió d’un fonema paràsit .

Tartamudesa tònica (stammering): es tracta d’una detenció en l’emissió acompanyada de sincinèsies més o menys importants i de reaccions emocionals. Els moviments que les acompanyen i els trastorns respiratoris són conseqüència d’aquesta afecció.

El tartamudeig mostra diferents manifestacions al llarg del desenvolupament. Generalment les formes més simples apareixen en el començament de la dificultat i durant l’adquisició del llenguatge i la parla, i es van complicant en funció de les influències ambientals i dels factors psicosocials i del desenvolupament. A mesura que el nin creix, factors com les correccions sobre la seva forma de parlar o l’estrès poden facilitar que les errades de fluïdesa es mantinguin o cronifiquin.

 

Joomla templates by Joomlashine