Al Gabinet de Psicologia i Logopèdia CDIT (Centre de Diagnòstic i Tractament) estam especialitzats en l'avaluació i el tractament de problemes emocionals, conductuals, de llenguatge i d'aprenentatge. Llegiu-ne més...

boto-pr.conducta bot-ansietat-i-depr boto-prob.lleng boto-pr.acad boto-assessorament

Trastorns de la conducta alimentària: anorèxia, bulímia, obesitat..

Anorèxia nerviosa

  

 Bulímia

El trastorn se sol iniciar entre els 14 i els 18 anys, encara que en els darrers temps està descendent l’edat d’inici.

La persona amb anorèxia experimenta una intensa por a l’augment de pes, tot i que aquest disminueix cada vegada més i d’una manera alarmant. Es produeix una distorsió de la imatge corporal, amb la qual cosa qui ho pateix s’entén obligat a mantenir la dieta. La seva autoestima està essencialment condicionada a l’opinió sobre el seu cos.

                      3. trastorn dalimentacio

L’anorèctic o l’anorèctica té, en general, una personalitat exigent i controladora associada a la por a l’avaluació dels altres. Nega pràcticament sempre la pèrdua de pes, per molt evident que sigui, i no sol tenir consciència de la malaltia.

Aquesta mala nutrició arriba a produir alteracions, símptomes i trastorns molt greus, com hipotensió, alteracions de la pell, caiguda del cabell, trastorns gastro-intestinals, símptomes d’ansietat, depressió, tristesa, obsessió per l’aliment i trastorns hormonals com l’amenorrea (absència de menstruació en dones).

És un trastorn mental i de comportament que acostuma a tenir l’arrel en la manca d'autoestima, excessiva autoexigència o poca tolerància a la frustració.

Generalment ve precedida de nombroses dietes sense control mèdic. La restricció alimentària du a un fort estat d’ansietat i a la necessitat de ingerir grans quantitats d’aliments.

El malalt té dificultat per controlar els impulsos, cosa que el porta a ingerir d’amagat grans quantitats d’aliments. Els consegüents sentiments de culpa i vergonya l’obliguen a realitzar una purgació (vòmits autoinduïts, abús de laxants o diürètics), a mantenir dietes estrictes o a fer un excessiu exercici per contrarestar els efectes de la ingesta desmesurada.

Per norma general el pes és normal,  fins i tot elevat, cosa que dificulta detectar la malaltia.

Els símptomes més freqüents son menjar compulsivament i d’amagat, una excessiva preocupació relacionada amb el menjar i amb el pes, conductes per compensar la ingesta excessiva, erosió de l’esmalt dental i els canvis de caràcter: depressió, tristesa, culpa, odi cap a un mateix.

Joomla templates by Joomlashine